Vinyeta gran format per a la perruqueria RosTres de Castelló.

 

Una vinyeta de fa 4 anys.

 La mare de totes les violències és la ignorància.

Egocèntrica i retrògrada ignorància.

(una vinyeta de fa uns anys)

 

Aquesta vinyeta gran format per a la perruqueria RosTres de Castelló retrata una 

conversa entre dues merdes. Elles, pobretes, com tenen una vida de merda, es diuen coses

així, coses que volen ser floretes, afalacs, lloances i que en realitat són intents imperfectes,

 ridículs, deficients. Nosaltres, els humans, no som així, som éssers racionals i per tant 

podem fer-ho millor. És per això que ara escriuré un breu FULL D'INSTRUCCIONS que 

ens permetrà ser més conscients, més efectius i més excel·lents en la nostra vida. Ací

està el full d'instruccions per a una vida ben viscuda, llegiu-lo amb molta atenció:

1. Una vida ben viscuda necessita una planificació calmada, ampla i rigorosa.

2. Sí, ja sé que hi ha gent ingènua i desorganitzada que predica la puresa de 

l'espontaneïtat, que enalteix la sinceritat del primer gest. Però la vida no funciona així.

3. És bo ser perfeccionista, les coses s'han de pensar ben pensades. I quan ja ho tens tot

 clar, quan ja saps què i com i amb qui i on, llavors comença de veritat la teua vida. 

Sí, la vida és com un bon relat, sempre s'ha d'

I ja està, diria més, però dir-ho significaria portar la perfecció a un grau tan extrem, 

que totes i tots moriríem ara mateix d'una sobredosi d'harmonia celestial. 

Pel bé de la humanitat, no ho faré. Adeu...

 

Esto es un microrrelato que, justo cuando estaba 

a punto de llegar a algún sitio, llegó al fin.

 

Una tira còmica de fa uns anys.

 

Vinyeta gran format per a la perruqueria RosTres de Castelló.

Sí, hi ha molt de text, ací el teniu per si voleu llegir-lo més còmodament:

 

El Pregó dels nostres pèls

 

Els perruquers de la ciutat

i perruqueres de Castelló

tenim hui la satisfacció

de fer saber al veïnat:

 

Que ja el dia és arribat

de soltar la cabellera,

i qui tinga la calba plena

de llustre pur i verdader,

que la mostre al poble sencer

sense vergonya i sense pena.

 

I com fa segles que tenim

la saviesa i l'honor

d'afaitar-nos la coentor

per les séquies i els camins,

ara serem pixavins

i ens pentinarem orgullosament

els pocs o molts pèls que tinguem.

 

Perquè els monyos castelloners

són dignes entre els primers

dels més elegants europeus.

 

Anar de romeria a la perruqueria

no és, tan sols, anar a la barberia,

és deure que manifesta

un bigot de genealogia.

 

Perquè... Quin fill oblidaria

els bigots paternals... i maternals?

Fadrins i casades, fadrines i casats,

bevem de la marraixa

que mig plena o mig buida rega

el pèl que naix on brolla la festa.

 

I com cuidem les nostres canes,

blanques i negres o tintades en un toll,

no vindran polls ni pastarem empastres,

cantarem un gol del Castelló.

 

I donem ja la benvinguda, festejades

per raons d'alegria i de cor,

a les cançons que fan comboi

i donen color a l'alegria descolorida.

I si patim un bac, tenim locions anticaiguda,

i si ens pica el desfici...

...ens pentinarem els somnis amb una dolçaina, un tabalet i un crit:

Magdalena Vítol!

 

(I que Bernat Artola ens perdone per pentinar així el seu Pregó original)